Festival Xocolata Express 2016

Patrocinem el Festival Xocolata Express 2016

Per segon any, Worondo a signat un conveni amb la Coordinadora de Músics de Sabadell per patrocinar el Festival Xocolata Express.

 

El Festival de Música de Sabadell Xocolata Express comença la seva segona edició, a partir del 4 de novembre a L’Estruch i amb activitats adreçades als nens. Dos dies de música per a tots, amb un repertori actual dels grups musicals del pop-rock sabadellenc.

Des de la primera edició de l’any passat, Worondo a col·laborat amb el festival, signant un conveni de patrocini per la edició actual amb la aportació del suport tecnològic en la edició i publicació de la web del FXE 2016.

11 bandes de rock participaran en aquesta iniciativa que parteix del programa de música Xocolata Express de Ràdio Sabadell, un referent de la ràdio local que marca tendència en el món musical de l’escena sabadellenca i molt més al 94.6FM, gràcies al seu creador, Pere Massagué.

En aquesta segona edició del FXE, hi haurà un seguit d’activitats adreçades als més joves al FXE XICS, on, a més d’actuacions musicals, hi haurà diferents tallers. L’organització d’aquest festival, corre a càrrec de la Coordinadora de Músics de Sabadell i del programa radiofònic Xocolata Express. Durant la presentació hi haurà l’actuació del grup TEJEDOR DE SUEÑOS.

Les bandes del cartell d’aquesta segona edició son Trist Trash Trio, Borraz con Z, Alvians, Hiberia, Pol Cruells, Tribal Brothers, Exili a Elba, Oest Trip, NiEts NiUts, The Band Olers i Rock & Kids.

Salut i música!!!

 

FXE 2016

Spot de promoció del Festival Xocolata Express realitzat per la Produktiva Films

Taller documental participatiu - Joves en Xarxa

Santa Coloma, ciutat de convivència

Documental participatiu – 2013 – 8 min.

La ciutat del àrea metropolitana de Barcelona, és l’escenari on es desenvolupa un taller de vídeo participatiu als centres oberts, com a marc per la trobada de joves adolescents entre 13 i 18 anys, de diferents orígens familiar i residents a Santa Coloma de Gramenet. Durant els tres mesos de durada del taller van realitzar una reflexió conjunta per crear el seu propi llenguatge de comunicació, posant de relleu les qüestions que els envolten de la convivència, l’amistat, la igualtat i el compromís amb la seva realitat més propera. El vídeo resultant del taller va estat filmat i pels joves que hi van participar a les aules dels equipaments públics Centro abierto Rialles, Centro abierto Moisés, Centro abierto Germina, Centro abierto Rellotge XXI, Casal dels Infants y Casa d’Oficis Engresca’t – Grameimpuls de la Ciutat de Santa de Coloma de Gramenet. Els principals objectius del taller van ser les pràctiques audiovisual per fomentar la producció col·laborativa a partir de la pràctica artística, treballant en equip en la planificació, la pressa d’imatges i la postproducció. Fomentar la participació, la convivència o la motivació dels joves per construir un discurs narratiu vinculat directament amb les seves preocupacions, estimulant així la seva consciencia crítica i la pròpia llibertat d’expressió.

Direcció del taller: Isidor Fernàndez

Direcció i producció: Yomi Ayinde, Dani de las Heras, Karen Kirakosyan, Alberto Marin, José Antonio Martínez, Ruben Nuñez, Khadija Hadid, Martina Zacarias, Georgina, Luis Miguel Espino, Bartolome Franchel, Juan Daniel Choque, Nayam Karin, Asad Malik, Jaskaran Signh, Nurdi Amrioui, Marwan Krimi.

Producció: Oficina de Benestar Social de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

On vas Moshé? - Mandolina

On vas Moshé?

L’angoixa del rellotger

A principis de la dècada dels 60, poc després que el Marroc obtingués la independència de França, milers de jueus marroquins comencen a emigrar en clandestinitat cap a Israel i altres països, com ara França, Estats Units i Canadà, sota la temor de una incertesa política al país, accentuada per la mort del rei Mohammed V.

El rellotger Shlomo, descendent d’una família jueva que es va traslladar ja fa moltes generacions, no esta gaire convençut en marxar a Israel, contrari a la seva dona i la seva filla, però serà en Mustapha qui es posarà al costat de en Shlomo. Ell serà la seva salvació pel seu desig i el de molts altres musulmans de la ciutat, que volen que hi haguí un bar per poder beure cerveses, cantar i ballar, per trobar-se on jugar partides d’escacs o cartes, mentre omplen les tardes amb converses sobre la quotidianitat dels amics, el veïns o del boca a boca que arriba de Rabat i Casablanca.

on-vas-moshe-escena-bar

El bar de la discòrdia és transformarà al llarg de la pel·lícula en una galeria de personatges que giren entorn de la figura complexa i a la vegada delicada de Shlomo, creant una realitat social que de vegades s’esdevé una caricatura dels interessos més personals, tant de Mustapha, com per les dues comunitats musulmanes. La que vol tancar el bar i està a favor de que els jueus marxin, i la que vol que el bar es mantinguí obert, preferint les relacions d’amistat i companyonatge que es generen al establiment, per sobre de les creences religioses.

Per mitja de la historia de Shlomo, es genera un punt de vista singular, i fins i tot còmic. D’un jueu marroquí que es resisteix a marxar, angoixat per veure’s obligat a sortir d’un país que considera el seu, on la diferencia entre musulmà i jueu no existeix entre amics que canten i beuen junts.

El somni de Sió

A Israel, la comunitat emigrant descobreix que les condicions d’acollida al país no son aquelles que es corresponien amb el somni sionista. Els jueus magrebins no son acceptats al igual que els provinents d’Europa, trobant-se en una situació on son tractats com a ciutadans de segona i ma d’obra de baix cost.

on-vas-moshe-escena-maleta

Rachel i Friha, la filla i la dona de Shlomo, pateixen les conseqüències d’aquesta injustícia a Israel. Rachel es casarà i marxarà a França, des de on escriu al seu pare demanant-li que es reuneixi amb ella.

El mirall del cinema

El director Hassan Benjelloum construeix una historia intimista sobre les relacions entre musulmans, jueus i cristians, on el vincle de relació es manifesta per mitja del sentiment cap la terra natal i d’amistat i similitud, per sobre de les diferencies religioses. De fet, el director troba una lloable combinació des d’un enfocament del gènere documental i la ficció dels fets reals, adaptant-se als esdeveniments històrics que van afectar a la societat marroquina just després de la seva independència.

El seu cinema reflexa els problemes que viu la societat marroquina d’una forma singular, tracta’n temes tant variats com els drets de la dona, el anys de plom o l’èxode dels jueus marroquins.

on-vas-moshe-cartell

Où vas-tu Moshé ?
Hassan Benjelloun
2007. 90 min.
Marroc / Canadà.
Àrab, francès (VOSC)

 

Fitxa artìstica
Simon Elbaz: Shlomo
Rim Chemaou: Rachel
Abdelkader Lotfi: Mustapha
Rabii El Kati: Hassan
Hassan Sqalli: Abdessamad
Ilham Loulidi: Friha
Abdeltif Benmama: Berbeqha
Fitxa tècnica
Guio: Hassan Benjelloun
Fotografia: Kamal Derkaoui
Muntatge: Aube Foglia
Musica original: Ned Bouhalassa
Direcció de producció: Rachida Saadi
Producció: Hassan Benjelloun, Andrew Noble, Anne-Marie Gélin

Premis
2007
Premi a la imatge i so. Festival Nacional de Tanger.
Premi a la realització. Cinema Marokkans Film Festival Rotterdam.
Premi a la imatge. Festival National du Film de Tanger.

Hassan Benjelloum

Director, guionista i productor nascut a Settat (Marroc) al 1950. Estudia medicina a Caen (França) i estableix una farmàcia a la seva ciutat natal, però la seva passió pel cinema el fa tornar a França per estudiar al Conservatorie Libre du Cinema Français (CLCF) de París. Entre 1976 i 1979 realitza reportatges i pel·lícules sobre medicina. Realitza el seu primer curtmetratge «A sens unique» al 1983, retornant al seu país on crea amb col·laboració amb altres cineastes marroquins la societat Film Maghreb. A partir del 1985 comença la seva producció de llargmetratges que composen la seva filmografia i que fa d’ell un dels més prolífics cineastes marroquins.

hassan-benjelloun
Filmografia
2009. Les oubliés de l’histoire
2007. Où vas-tu Moshé ?
2006. La lune rouge
2004. La chambre noire
2002. La pote
2001. Jugement d’une femme
2000. Les lèvres du silence
1998. Les Amis d’hier
1993. Yarit
1990. La Fête des autres

 

 

Alain Robert escala la Torre Agbar Barcelona

Alain Robert escala la Torre Agbar

El famós escalador Alain Robert, conegut com el Spiderman francès, ha visitat la ciutat de Barcelona per escalar fins a la cúpula de Torre Agbar. La seva ascensió de cent quaranta metres d’alçada, a volgut reivindicar la pau al Líban, segons les seves declaracions al peu de la torre.

Durant el seu descens, s’han congregat múltiples curiosos a les voreres de la Diagonal i la Plaça de les Glories, sorpresos per la gesta d’aquest amant de les alçades, que ha pujat i baixat la Torre Agbar per la façana, sense permís i sense cap tipus de subjecció.

La expectació causada a creat importants retencions del tràfic al voltant de la Torre Agbar.

I Congrés de les Associacions de Barcelona

I Congrés de les Associacions de Barcelona

Associacionisme i Noves Tecnologies

El món associatiu construeix la societat de la informació local, que a partir de la seva experiència es capaç de crear coneixement, i des de aquí la cultura local, que aprofitant les noves tecnologies pot escampar-se, debatre i regenerar-se per aportar coses noves. Les associacions han de fer servir la internet com una eina més de les que ja estan acostumats.

Ara ja fa uns anys que gaudim de les Noves Tecnologies, tot un camp que compren l’avanç de la tècnica en fi de millorar la nostre qualitat de vida. Dintre del gran ventall que ens proposa aquest adjectiu, Internet es potser el que més us en fem i del que mes es parla aquest últims anys. Aquest a arribat a moltes de les llars i s’ha fet una eina imprescindible dins del sector laboral, fins al punt que ha transformat els valors del mercat econòmic. Internet no només ha generar nous llocs de treball, sinó que ha creat oficis i ha destruït d’altres.

Aquest nou mitja de comunicació, suposa una revisió del comportament social i ens troben que un fet tecnològic s’ha transformat en un fet social. El transcurs de la historia contemporània ha esdevingut un desenvolupament tecnològic que ha comportat uns grans canvis socials basats en la ciència, aportant aquesta noves metodologies de comunicació. Des de ja fa uns trenta anys, la revolució tecnològica, el que coneixem com a l’era de la informació a fet profunds canvis en els hàbits quotidians, principalment en el sector laboral. La informàtica ha produït el canvi més significatiu, obrin les portes a la societat de la informació per mitja de la Internet, que es manifesta com la tecnologia de la informació que més força té als darrers anys. Des de els seus inicis a finals de la dècada del anys 60 creat per ARPA, l’Agencia Avançada del Departament de Defensa dels EUA, la xarxa ARPANET ha crescut gràcies als equips d’investigació de les Universitats, que el van portar a donar-li una utilitat social dins de l’àmbit educatiu i de la investigació, transformant-se en el que ara coneixem com a Internet. Al llarg dels anys 90 es quan es va multiplicar el seu potencial amb la aparició de la WWW, el que coneixem com la “pàgina web” i que ens permet veure documents de text i imatges que es troben en qualsevol lloc del món a traves d’una pantalla d’ordinador de sobretaula o portàtil connectat a una xarxa telefònica.

La construcció del coneixement

Tot el moviment de informació que es genera dins de la Internet correspon a bona part de tot el pensament social, aportant una revisió de moltes de les idees i conceptes que es generen des de la societat activa. Les universitats resulten ser unes de les fonts de coneixement que més repercussió tenen a Internet, per mitja de les biblioteques i les publicacions periòdiques virtuals, el articles i assaigs que es publiquen a la web i l’intercanvi de dades que realitzen els investigadors entre Universitats que es troben separades per milers de quilometres de distancia. Això a portat a crear un nou concepte que anomenem societat del coneixement que no resulta palpable, com ho son els milions de volums que omplen les biblioteques i configuren el coneixement al llarg de la historia, sinó que pertany a la virtualitat, al fet immaterial i que per si no es pas determinant de un lloc o ens concret. La informació que construeix el coneixement al igual que arriba a l’ésser humà s’en va, entrant dins d’un canal tant ràpid que en un moment determinat el coneixement necessari per desenvolupar una activitat concreta o genèrica, deixa de tindré vigència per que el temps, cada vegada més breu, l’ha tornat obsolet.

La societat de la informació es construeix a si mateixa sobre els seus cadàvers i fins i tot de vegades sobre el no res, sent eteri i en el moment que visquem de vegades totalment impersonal. Aquesta societat forma part de una representació ideal i en si no es cap altre cosa que un pensament comú, compartit des de un mitja virtual. La societat del coneixement es materialitza en el moment en que repercuteix directament sobre la comunitat social, per mitja del canvis als hàbits de les persones que conformen els nuclis socials. L’habitat es veu transformat per la inserció de la internet com a canal de informació, canviant els conceptes de relacions entre persones facilitant l’expansió territorial per mitja del teletreball. Aquest procés evoluciona cap a una descentralització dels lloc laborals, gràcies a la incorporació de terminals d’internet a les llars del ciutadans, els professionals liberals poden treballar des de casa i en tot moment estar informats del que succeeix al seu voltant, ampliant molt més el seu camp d’acció. Això comporta un canvi en el pensament del territori, ja que aquest acaba per desaparèixer trencant les barreres que suposen el treball físic amb materials, pel que es suposa que les empreses de serveis i informacionals no tenen capacitat per definir el seu àmbit de treball. La seva tasca es pot realitzar des de l’exterior de l’àmbit de treball per mitja de col·laboradors i empleats que treballen des de casa o el lloc on es troba la informació necessària per elaborar la seva tasca.

Abans, les disciplines del coneixement hi cabien dins el cap d’una persona i per això existien els genis essencials. Ara això es impossible, per que el coneixement ha deixat de ser propietat individual hi es troba als mitjans tecnològics, avançant la seva construcció en processos de dependència econòmica, tecnològica i política. El nou paradigma del coneixement s’amplia fins a límits insospitats, establint una barreja de disciplines que en fan d’altres de noves, que només s’ubiquen dins de la conceptualització postmoderna. La informació ja no es genera i consumeix en un sentit particular, sent ara global i fins hi tot en excés de sobreabundància., on cal establir les preferències d’utilitat, d’allò que es necessari per l’individu i el que pot ser necessari per al grup social, permetent-li crear coneixement per mitja de l’anàlisi.
El teixit associatiu a Internet

Crec que més que explicar a les associacions el significat, el que és o les seves aplicacions de la xarxa de xarxes, tindrien que començar a explicar les associacions el que signifiquen per elles, pels ciutadans i els canvis que ens han aportat als nostres hàbits de treball, oci i educació.

Internet es un mitja tecnològic de comunicació que ja esta creat i la seva tecnològica depèn del tècnics. Per poder treure el màxim partir d’aquest mitja es indispensable conèixer-lo, però des de el seu funcionament pràctic i fins hi tot només com a usuari. Aquí les associacions juguen un paper molt important en la evolució de la xarxa. Primer fent-la servir com una eina més de la gestió dins del marca associatiu, i segon analitzant-la des de el punt de vista social per poder crear noves eines, o noves funcions dins una eina com la xarxa per poder millorar la nostra qualitat d’informació, que repercuteix directament en la nostra qualitat de vida.

El fet social que ha suposat la introducció de les noves tecnologies dins de la vida de les associacions comporta una revisió del coneixement del mon associatiu, primer respecte al desenvolupament de les seves activitats i segon a l’organització comunicativa que planteja cadascuna de les associacions de la ciutat de Barcelona. La societat de la informació obre un nou canal de comunicació que posseeix entrada i sortida per tots dos costats, generant un debat intermig. L’anomenarem com a intercanvi de experiència entre les persones, on te una gran importància el mon associatiu, generant i moderant el diàleg vers la seva experiència.

Les associacions, com a mirall de la societat, exposen la veritable cara del baix coneixement social respecte a les noves tecnologies. Això ens porta a potenciar nous analistes de noves aplicacions informàtiques que permetin un intercanvi d’informació mes fluida entre la societat civil. Aquesta tasca es basa sobre l’anàlisi de la societat activa i l’actualitat de la recerca informàtica, creant eines específiques per les associacions, com a col·lectius que participen activament de la vida de la ciutat, els quals hauran de tenir capacitat d’assimilació del coneixement de les noves tecnologies, per així analitzar els seus impactes socials i confeccionar models formatius per els seus associats. Hauran de crear entorns dins de la xarxa Internet que facilitin la seva gestió, mitjançant intranets i xarxes personalitzades en les seves temàtiques d’actuació, oferint informació concreta que sigui capaç de desenvolupar coneixement als seus usuaris, en mida a les seves necessitats que requereixen una actualització de coneixements. Les associacions tenen capacitat de crear plans de formació i cursos per a gent amb edat no escolar, oferint informació sobre els mitjans que es poden utilitzar per continuar adquirint coneixements al llarg de la vida dels ciutadans.

El temps d’aprenentatge i el de producció s’han tornat extraordinàriament curts, obligant-nos a aprendre i desaprendre mentre produïm. La formació des de les associacions ha de ser ambivalent, oferint formació humanística per adquirir la capacitat de comprensió de valors i al mateix temps i com a complement, la formació científica i tecnològica. El mitja Internet facilita la comunicació no presencial, per mitja dels fòrums telemàtics, que expandeixen la veu individual del ciutadà dins de llocs públics. Aquestes places telemàtiques han de permetre conèixer l’opinió individual o col·lectiva, generant l’intercanvi d’experiències de les persones que conviuen en llocs comuns, com ara les regions, les ciutats, els pobles o des de la virtualitat l’interès comú. A partir d’aquí existeix una nova interpretació de la comunitat i en si de la ciutat o les àrees de població. El territori desapareix materialment i les fronteres del temps i l’espai s’esvaeixen dins dels mon dels bytes, trencant les barreres que suposa per la comunicació la ubiqüitat. Les comunitats es poden generar entre persones que no tenen per que conviure dintre d’un territori comú i per tant, dins del concepte associatiu, neix una nova idea que passa de ser presencial a virtual. El moviment social urbà es desenvolupa més enllà de la ciutat, canviant el concepte d’aquesta. Ara ja la ciutat no es ciutat en si mateixa, sinó que s’estén pel territori com una taca d’oli i absorbeix altres nuclis que fins ara no en formaven part d’aquesta, però no ha fa pas des de la materialitat sinó des de la idea, concebin un status de ciutadà que te veu de participació encara que no es trobi ni visqui dins d’una comunitat urbana.

Amb aquesta idea del canvi del territori, Internet a repercutit en la mobilitat de les persones. Aquestes no han de moure per anar a cercar la informació, per que existeix un mitja que ens proporciona la informació i les dades que necessitem, sigui per curiositat, per fer un treball de estudi, i fins i tot per treballar.

Reguladors de la xarxa de xarxes

El fet que s’esdevé en els últims anys de la informació que provoca desinformació, es deu a que Internet a produït un soroll enorme en la informació que aporta. La quantitat de dades que es poden trobar a la xarxa son innumerables, i això ho podem comprovar en qualsevol motor de recerca com Yahoo o Google.

Les xarxes ciutadanes son un model sostenible d’activitat social dins Internet, que pretenen davant de tot la participació dels ciutadans i les associacions en la construcció de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. A Barcelona, una ciutat que per les seves característiques socials es un marc idoni per al desenvolupament i recerca de les noves tecnologies, trobem una sèrie de xarxes ciutadanes, que des de ja fa uns anys, treballen en la construcció de la societat del coneixement a l’àmbit ciutadà i per les associacions de la ciutat. Aquestes creen un entrellat dins el territori de la ciutat, amb les premisses de aportar coneixement sobre les TIC a tots el ciutadans, facilitar l’accés i la formació de la Societat Civil a la naixent Societat de la Informació, fomentar l’ús social d’Internet a la ciutat per a que ningú quedi exclòs de l’emergent societat del coneixement i obrin les portes com a mitjà de comunicació on exercir les llibertats ciutadanes de reunió, opinió i associació.

RavalNet, NouBarrisNet, Xarxa3, GraciaNet i BcNet es configuren a partir del territori que les ha creat, la dels districtes i ciutat als que pertanyen, apropant així des de primera estada el veïnat i les associacions a la Societat de la Informació, personalitzant amb cara i ulls un fet tecnològic que es transforma en un fet social que produeix un canvi de model social respecte a les formes de comunicació. Les xarxes ciutadanes son llocs de participació social dins les Noves Tecnologies que es construeixen des de la experiència dels ciutadans i les associacions. Es clar que darrera hi ha un informàtic o un tècnic amb amplis coneixements del mecanisme de funcionament de la xarxa, però son els ciutadans i les associacions els que han de dirigir aquest procés de xarxa, aportant informació i dades per poder fer xarxa i treballar conjuntament. El tècnic posarà els mitjans per que la xarxa funcioni, i fins hi tot de nous que sortiran de les necessitats que tinguin el ciutadà i les associacions, per que ells son qui generen contingut informatiu i de coneixement, no pas les Noves Tecnologies. Aquest es el canvi social al que ens tindríem que adaptar, a treuen partit, però com a constructors de la Societat de la Informació, no com a observadors. Davant d’aquest fets, el teixit associatiu de qualsevol ciutat, i especialment Barcelona, es un model social a tenir en compte, per la seva capacitat de promoure valors positius a la ciutadania com la pau, el respecte, la tolerància, la comprensió, l’amistat, la solidaritat, la dignitat, la veracitat, la honestedat, etc. Internet ha de ser una eina més dels recursos associatius per enfortir i ampliar el capital cultural de la ciutadania, establint processos educatius i sistemes d’avaluació que puguin transformar la “informació dispersa” en “informació concreta”. Per construir coneixement cal una sòlida base d’informació i si aquesta es dispersa, sense fonaments i no del tot real, enterbolim des de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació el procés d’aprenentatge dels ciutadans. Des de les associacions, que son el mirall de la nostra cultura, participant dins la xarxa de xarxes poden crear una dimensió social que contribueix a l’avanç tecnològic, creant una interacció social selectiva i simbòlica.

Pin It on Pinterest